La resclosa d’Ullà és l’última de les nombroses rescloses i pantans que represen les aigües del riu Ter. Es tracta d’una
petita resclosa que data del segle XVII per a derivar aigua per al regadiu.
Aquest espai destaca especialment pels boscos de ribera que creixen als marges i sobre les illes fluvials (una d’elles tot
just davant del canal que aporta aigües del riu Daró). La salzeda i l’albereda (ambdues hàbitats d’interès comunitari, codi
92A0) i alguns claps de verneda constitueixen les principals comunitats forestals de ribera. Al fons s’hi fan herbassars de
macròfits (hàbitat d’interès comunitari, codi 3150).
La fauna ornítica hi és molt ben representada, destacant espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet de nit
(Nycticorax nycticorax) i altres. Moltes d’aquestes espècies nidifiquen en diverses illes fluvials que ofereixen seguretat a
aquestes espècies.
El principal factors adversos a la conservació d’aquest espai són la substitució de la vegetació de ribera per plantacions
fusteres i conreus de regadiu. Algunes desbrossades de vegetació que s’han efectuat a la zona han malmès les
comunitats de ribera. Altres factors de menor importància serien l’abocament d’aigües residuals de granges i nuclis
rurals i la caça.
El tram de riu inclòs en la zona humida de la Resclosa d’Ullà es troba dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120011
"Riberes del Baix Ter".
Inventari de les zones humides de Catalunya. Resclosa d'Ullà.
Descripció:
Resclosa formada per
un mur de contenció de 275 m (aprox.) de llargada per 0,75 m
d'amplada. És feta de pedra i morter de calç. El rec surt a
l'esquerra, on el bramador desvia l'aigua cap al rec del Molí (que
neix en aquest punt), per mitjà de dues obertures (N). Una de les
obertures retorna l'aigua al curs normal del riu. Hi ha una
construcció d'una sola nau de petites dimensions (4 m x 5,30 m x 2,5
m), construïda a partir del mur E del Bramador. Damunt la porta
d'aquesta trobem la inscripció.
Altres
denominacions:
Resclosa de
Torroella
Observacions:
La resclosa, així
com el bramador (cadiral), el rec del Molí que d'aquí neix i els
tres molins que trobem tot seguint el rec fins a l'Estartit (molí de
Dalt, molí del Mig i molí de Baix) pertanyien al conjunt dels
molins dels comtes de Solterra. La resclosa i el bramador formen un
interessant conjunt de patrimoni històric, bastit entre els segles
XVII i XIX
Dades històriques:
Tenim constància
que l'actual resclosa en substitueix una d'anterior. Trobem una
inscripció: Fou feta esta resclosa, cadiral i rec per mi, Don Joan
Çarriera i de Gurb, compte de Solterra. Any 1670 . A sota d'un escut
dels comtes de Solterra trobem dos escuts més: un a la paret del
costat nord, a peu del camí; el segon a la mateixa paret, però per
la part de contacte amb l'aigua.
Cronologia:
1670 - s. XIX - s.
XX
Usos : actual:
Agafar aigua per a
regadius.
Usos : Inicial:
Agafar aigua per als
molins de Dalt, del Mig i de Baix
El conjunt de la resclosa d’Ullà i el conjunt dels
molins dels comtes de Solterra
molins dels comtes de Solterra
El pas del riu Ter pel municipi d’Ullà troba la resclosa d’Ullà22, que
reparteix part de l’aigua del Ter cap al rec del Molí23 a partir d’un bra-
mador situat al seu marge esquerre. Aquest rec serà l’eix principal del
conjunt, ja que portava l’aigua necessària per alimentar els tres
molins que els comtes de Solterra tenien al llarg del seu recorregut -
el molí de Dalt, del Mig i de Baix-. Tot i que la necessitat dels molins
és, segurament, l’explicació de la construcció d’aquest rec, cal tenir
en compte la funció d’aquest com a regadiu, ja des del seu origen.
El rec del molí
El rec del Molí neix a la resclosa d’Ullà i es dirigeix cap a la platja de
l’Estartit, a la zona d’aiguamolls del Ter Vell. En aquest trajecte, el rec
alimentava els tres molins dels comtes de Solterra, que el construiren,
al segle XVII, possiblement aprofitant un antic canal. Els molins que
aquest troba al seu pas, així com la resclosa d’Ullà, també van ser
construïts per aquestes dates i eren propietat del mateix comte.
Actualment, aquest rec s’utilitza únicament per al regadiu del marge
esquerre del riu Ter, a partir de diverses canalitzacions, i es troba vol-
tat de camps de cultiu, sobretot farratges i fruiters.
La resclosa d’Ullà
La resclosa data del 1670 i és formada per un mur de contenció d’uns
275 m de llargada per 0.75 m d’amplada. Tenim constància que l’ac-
tual resclosa en substitueix una d’anterior, d’època medieval. A la riba
esquerra trobem el bramador que reparteix l’aigua cap al rec del Molí
per mitjà de dues obertures, una de les quals retorna retorna l’aigua
al curs normal del riu.
22 Al Baix Ter, així com a molts altres indrets, la presència del riu ha marcat la frontera,
en aquest cas municipal. És per això que la Resclosa d'Ullà pertany al municipi d'Ullà
al marge esquerra, i al municipi Gualta en el marge dret.
23 Igual que a la resclosa de Canet, el rec que neix d'aquesta resclosa s'anomena el rec
del Molí, per una clara referència a l'objectiu de la construcció d'aquests recs.
138
Construïda a partir del mur del bramador, hi trobem una edificació
d’una sola nau de petites dimensions, on damunt la porta trobem una
inscripció: “fou feta esta resclosa, cadiral i rec per mi Don Joan Çarrie-
ra i de Gurb, compte de Solterra. Any 1670”, i a sota l’escut dels com-
tes de Solterra. També trobem dos escuts més: un a la paret del cos-
tat nord, a peu del camí, i el segon a la mateixa paret, però per la part
de contacte amb l’aigua.
El molí de Dalt o d’en Negre
Es tracta d’una obra arquitectònica transformada.
El ter, un canal o una anella verda. Albert Albertí i Marc Roura.
Papers del Montgrí. núm 20. 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada